dilluns, 19 de febrer de 2018

PREMIS MICRORELATS "DONES DE CASA NOSTRA"

La temàtica del microrelat es basarà en una dona del nostre entorn. Cada microrelat ha de portar un títol i una fotografia o il·lustració de la dona protagonista si és possible (retrat antic, selfish actualon aparega l'autor o autora del relat...etc).
Cal enviar el vostre escrit que no podrà excedir dels 200 mots al correu electrònic següent: microrelat@iescc.es

diumenge, 4 de febrer de 2018

PROMOCIONA LA TEUA LECTURA

Els booktubers es graven fent ressenyes d’uns 3/5 minuts de durada dels llibres que han llegit. Són videos creatius i originals, i per compartir-los els pengen a les xarxes socials.
Per convertir-te en un booktuber cal que seguisques els passos següents una vegada acabada la lectura del nostre llibre:

  • elaboreu un guió. penseu que hi ha d’haver una petita presentació personal, la introducció, el desenvolupament amb les idees que voleu exposar, una conclusió i un petit acomiadament,
  • passeu el guió a text. Es tracta d’escriure un text per ser dit.
  • assageu oralment la vostra exposició tenint en compte que cal demostrar la vostra competència comunicativa oral. (correcció, fluïdesa, adequació a l'àmbit d'us i coherència)
  • graveu-vos i editeu  el vídeo (podeu tallar, posar-hi títols, música). 
  • pengeu-lo i compartiu-lo al booktuber (us donaré instruccions sobre el canal)
  • també podeu compartir-lo en el twitter de l'assignatura. 
  • .http://www.bromera.com/emocionat/videos_i_mes

dijous, 23 de novembre de 2017

XARRADA AMB JAUME MONZÓ

Aprofitant l'avinentesa que dissabte es commemora el dia contra la violència de gènere, al Clara Campoamor dediquem la setmana a reflexionar sobre el tema.
Avui hem compartit amb l'escriptor, Jaume Monzó, tertúlia sobre aquest problema i molts altres que circulen per la seua novel·la, En línia.
Ha estat molt enriquedor averiguar el perquè d'eixa narració contruïda a partir de converses de whatsapp i perfils de facebook. Hem sabut de les seues dèries i de com encetar el procés per tal de publicar un llibre.
Tots heu participat i col·laborat perquè el diàleg fóra ordenat i colpidor.
Gràcies per les vostres lectures i observacions i agraïment doble per a Jaume Monzó que ens ha visitat.

dimecres, 25 d’octubre de 2017

POSTGUERRA

Per a tots nosaltres
Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

Miquel Martí i Pol

CORRARNDES D'EXILI 
















L'ESTAMPETA
En aquell temps sentí d’Amor delit
quan mon pensar mirà lo temps present.
Ausiàs March

ET casares de dol, com de dol vares rebre,
al poble, la primera Comunió. De dol sempre,
el dol sobre el teu cos en els dies solemnes.
Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent
que creixia de pressa i sense vitamines,
aquelles cames llargues i quasi sense gràcia,
aquelles cames tristes, l'estiró de la guerra
que et va fer dona abans de la primera sang.
Aquelles cames que tu no sabies com
posar, que sense tu semblava que creixien.
Trista, trista València, quina amarga postguerra!
Ens ompliren d'espases la sintaxi, d'arcàngels
durament immutables a la porta dels cines,
mentre reivindicaven prades de Garcilaso,
marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant,
vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica,
carregaments de sucre que desapareixien
de la nit al matí, si ho viu no me'n recorde,
els camions sinistres que duien l'estraperlo.
L'home palpava un cos adolescent, mentre ella
es menjava un pastís sense participar
en allò que al seu cos feroçment succeïa.
També,  veure pel·lícules, o millor somiar:
el Coli, el Metropol, el Tyris... "En fan dos".
El Goya... Quina gana de contemplar pel·lícules!
En seguien el curs amb tota atenció
mentre les mans anaven palpant els llocs secrets.
Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion
d'una sal exaltada, de vida i llibertat,
de possibilitats lluminoses de viure.
"No s'havia apuntat mai a ningun partit.
Ell, de casa a la feina, i de la feina a casa.
Una nit, en la guerra, el tragueren de casa
i el mataren a Bétera, prop dels forns de la calç.
Els morts tots plens de mosques vora les carreteres..."
"No féu res, no féu res, i ell en va salvar molts".
De dol sempre, de dol per a tota la vida.


 Estellés











CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.